Fins fa mig segle, els pallers i les palleres formaven part del paisatge quotidià del nostre entorn. Ja fa anys, però, que han desaparegut i hem pogut constatar que la transformació agrària ha tingut una incidència no només en la vida a pagès, sinó també en el nostre paisatge. Les garbes o farcells, manyocs de cereals d’estructura totalment manual i artesana, han estat suplantats per bales de formes regulars i estandarditzades. Les simetries del camp, massa perfectes, ordenen ara un paisatge de camps fets a cop d’imponents recol·lectores que s’empassen el blat, l’ordi o la civada despietadament i separen el gra de la palla a velocitats inimaginables fa unes dècades. En aquests moments, el segar i el batre han deixat de ser un esdeveniment social, per convertir-se en una rutina més del cicle productiu del camp. Perduda la seva màgia, però, queda el consol que la pagesia s’ha pogut alliberar, també, de feines molt feixugues i de gran duresa.
L’Associació d’Amics del Cau dels Pins en col.laboració amb l'Ajuntament de Forallac, recupera la memòria pagesa. Amb tot, la petjada cultural que deixat a casa nostra el treball al camp és molt forta i, sortosament, hi ha diversos municipis de Catalunya que reviuen aquesta feina tal com es feia abans, amb l’objectiu de recordar-la encara que només sigui d’una manera lúdica. Entre aquests és troba Forallac, on des del 1995 es reviu aquest procés tradicional de la pagesia, amb una consolidada festa al Cau dels Pins de Sant Climent de Peralta.
La festa, es desenvolupa en tres parts, que corresponen a la plantada (desembre), la sega (juny) i la batuda (juliol). Els tres processos es realitzen de manera manual o bé amb la utilització d’eines d’època, respectant al màxim la tradició. Tot i que el plat fort de la festa correspon a la batuda i a la construcció del paller, la plantada i la sega s’estan convertint, progressivament, en centres d’atenció de nombroses persones que s’acosten fins al camp del Cau dels Pins per conèixer in situ com es feien aquestes tasques.