pobles

El municipi de Forallac es troba situat a la província de Girona, a mig camí de Barcelona i de la frontera francesa, al cor de l’Empordà i a pocs quilòmetres de la Costa Brava. El bon clima i la facilitat d’accés, la importància de les festes i els esdeveniments populars, la singularitat de les fires i mercats, la bellesa de les cales i platges, la riquesa del patrimoni històric i cultural, la qualitat gastronòmica i l’ampli ventall d’activitats i serveis que ofereix la nostra comarca, fan de l’Empordà, un lloc idíl·lic i ideal per passar unes bones vacances.  

Forallac, comprès per l’agregació dels termes municipals de Vulpellac, Fonteta i Peratallada el 1977, va ser constituït amb l’objectiu de sumar esforços, optimitzar recursos i millorar la gestió municipal. El nom del municipi sorgeix a partir de la combinació del nom dels tres municipis agregats, segons van acordar els responsables municipals que van promoure l’agregació. Forallac pren la primera, la segona i la tercera síl·laba de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, després de col·locar els seus noms per ordre alfabètic. L’agregació va donar com a resultat la constitució del quart municipi més gran del Baix Empordà en extensió, amb uns 1.800 habitants i amb una superfície global de prop de 50 quilòmetres quadrats – els tres primers són Cruïlles-Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Santa Cristina d’Aro i Torroella de Montgrí -. El municipi disposa d’una diversitat paisatgística i natural que li confereixen una riquesa excepcional des del punt de vista paisatgístic. El terme abasta un ampli territori que va des de l’extensa i fèrtil zona de conreu de la conca del Daró fins a l’antic veïnat de Fitor, situat al cor del massís de les Gavarres. S’estén fins als contraforts d’aquesta serra, que originen un sector muntanyós a migdia del territori, mentre vers al nord, els terrenys són progressivament menys accidentats, amb pujols i serres de relleu suau i de poca elevació. A l’extrem de tramuntana hi ha un sector força extens de terres planes que s’integren en la plana al·luvial del Baix Empordà. El terme és drenat per diverses rieres que baixen dels vessants de les Gavarres, la més important de les quals és la riera Grossa.

Les Gavarres conformen un ecosistema típicament mediterrani amb alzines, suredes i pinedes com a boscos característics. En els barrancs més ombrívols i en determinats trams fluvials apareixen comunitats de fulla caduca (vernedes, avellanoses, retalls de rouredes, entre d’altres) que contrasten amb el caràcter de ulla perenne dels ecosistemes mediterranis dominants. Els boscos presenten un sotabosc atapeït amb una gran quantitat d’arbustos (marfull, lligabosc, arítjol,...). Els claps d’alzinars més ben conservats es concentren en els cims més enlairats i abismes ombrívoles.

Per les seves condicions d’humitat i clima temperat, l’alzinar és molt ric en fauna invertebrada que passa molt desapercebuda als nostres ulls i és malgrat tot poc coneguda. Aquests boscos alberguen també una gran diversitat de vertebrats, així a les zones més humides, a prop de punts d’aigua hi viuen amfibis com la granota pintada, el tritó palmat o el gripau comú. Les aus més freqüentment  observades són el gaig i el tudó, però els ocells més abundosos són els petits ocells, com el pit-roig, els mosquiters o el cargolet. També hi són representats els rapinyaires diürns, com l’esparver o l’astor, o nocturns com el gamarús i el duc. Si bé ens serà difícil observar mamífers salvatges en els alzinars, passejant per senders i corriols tindrem oportunitat de sentir els moviments entre la fullaraca del ratolí boscà, o de trobar rastres d’animals més grans, com les femtes de guilles i gats mesquers, les petjades i barrinades de senglars i teixons, espècies totes elles amb poblacions importants al massís.

El municipi, ofereix, a més, un entorn immillorable per a la pràctica d’activitats vinculades al turisme actiu: cicloturisme, BTT o senderisme.

Descobreix la història viva del territori, el seu passat i el seu present. Gaudeix de les múltiples possibilitats