El poblament del terme està format per un conjunt dispers de masos, alguns d'ells reconvertits en segones residències. Tradicionalment, la població ha viscut del conreu del camp.
En terres de Santa Susanna s'hi han trobat restes d'un forn que es considera pre-romà —ibèric— pels escassos bocins de terrissa que, molt trossejada i erosionada, s'hi han trobat a la vora. Actualment, aquestes restes, que es troben a poca distància de Can Serra, prop d'una pedrera en desús, estan pràcticament destruïdes.
En els camps i boscos propers al castell s'hi han trobat fragments de tègules de tipus romà i de ceràmica iber-romànica. La dispersió i la poca abundor d'aquestes troballes superficials, esporàdiques, no permeten localitzar, ni de forma aproximada, el lloc o els llocs on es va assentar el poblament antic.
L'església de Santa Susanna de Peralta es troba uns 200 metres al nord del castell, en un fondal a la vora del marge dret de la riera de Peralta. És un petit temple romànic, d'extraordinària bellesa, que té una sola nau amb un absis semicircular que ha estat objecte de notables reformes en els segles XVII i XVIII. Presenta un bon estat de conservació gràcies a la important restauració que s'hi va fer els anys 1976 i 1977. L'absis és ornamentat amb lesenes o faixes llombardes, i té una finestra de doble baix i arcs de punt rodó.
A la banda de tramuntana del temple, a tocar l'extrem de llevant de la nau, hi ha una torre-campanar de planta quadrada que va quedar inacabada o bé es va enderrocar parcialment. Actualment només resta la part inferior fins a l'alçada de la coberta de la nau. Sobre el mur de llevant d'aquesta torre s'hi va alçar un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt sobre pilastres rectangulars, també romànic. L'interior de la torre campanar es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt, d'època barroca.